Bon dia Gemma!
Gràcies per respondre a aquest apartat en el que podem comentar experiències.
Ara fa dos anys un canvi prou important es va produir a la teva vida. No és res estrany que encara aquest no estigui estabilitzat i que no trobis el equilibri que la millora de la teva salut et comporta.
Et van diagnosticar celíaca i no pots fer el què feies. Això es porta bé uns dies i uns altres no, efectivament és normal.
Els dies complicats existeixen i has estat molt valenta, sincera i amb ganes de curar-te, per expressar aquesta veritat.
És de cop que hem de retirar el perill del gluten, però és poc a poc que acceptem el que això ens produeix i que la malatia (de moment) és per sempre.
Una abraçada,
Rosa Torralba
miércoles, 17 de octubre de 2007
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
1 comentario:
Tinc 50 anys, i tan sols fa 5 mesos que m'an detectat la celiaquia. soc una persona amb molta voluntat i estic portant el regim al tope. al igual que la higiene per tal d'evitar les contaminacions creuades. tinc la sort que he tingut un restaurant i he estat a la cuina durant uns 5 anys i soc capaç d'anar transformant les receptes. sempre hi ha alguna que es practicament impossible. però per aixó estic mentalitzada, pel que no estic mentalitzada es quan vaig amb els amics a sopar a un restaurant o a veure un partit de futbol a un bar i tothom es pren tapes.aqui comença l'interrogatori al cambrer:perdoni, com estan fregides les patates?cambrer: ja comença a posar cara de poquer i a pensar que vas de llesta no veurà es que soc celíaca, tinc intolerància al glutencambrer: alguns segueixen amb la mateixa cara, per sort altres saben el que es s'els hi té que explicar que si en el oli de la fregidora si han fregit croquetes o qualsevol cosa que pugi contindre gluten, no es apta per micambrer: si no ho saben, diuen directament que porta glutenm'agradaría colaborar en una guia de bars i restaurants, establiments de menjars preparats... sería un pas més per ajudar a toto els celiacssilvia vicent matheu
Publicar un comentario